martes, 30 de octubre de 2007

Si no puedes enamorarte, Jason ya te dejará ciego


Jason Dodge, Darkness Falls on Beroldingerstrasse 7, 79224 Umkirch, 2006
Se sacan todas las bombillas, velas, cerillas y cualquier cosa que hiciera luz de una casa situada en medio de un bosque en Alemania.

domingo, 28 de octubre de 2007

lunes, 22 de octubre de 2007

como somos...



EL CICLE MENSTRUAL por Quim Monzó

A tercer de Biològiques, la Grmpf està enamorada del Pti i el Pti de la Grmpf. Però, com que el Pti té un punt entre tímid i orgullós, no n'hi diu res, a la Grmpf, i la Grmpf acaba creient que de fet no està enamorat d'ella. Per això, amb grans esforços, intenta treure-se'l del cap. Li costa Déu i ajut, perquè n'està molt enamorada, però a la fi aconsegueix mig oblidar-se'n. Sobretot a partir del moment que coneix el Xevi i s'hi interessa. Al Xevi la cosa ja li va bé, perquè s'haruria aferrat a un clau roent: acaba de trencar amb la Mari i se sent absolutament sol. Amb l'acceleració pròpia de qui vol enterrar el passat com més ràpid millor, el Xevi i la Grmpf es casen de seguida. Quan el Pti se n'assabenta, s'enfonsa del tot: s'adona, de cop, que estava enamoradíssim de la Grmpf.
L'espera a la porta de casa d'ella i, un moment que veu que el Xevi se'n va, hi truca. La Grmpf obre la porta i es queda ben parada de veure el Pti amb un genoll a terra i declarant-se. Els sentiments se li trasbalsen, està a punt de caure en el dubte; però és forta, inspira profundament i li diu que és massa tard. El Pti calla, es posa dret i se'n va, desesperat i perqueè no vegi que plora. Mentrestant, el Xevi s'ha trobat, camí de l'oficina, amb la Mari. Ah, quina trobada. Només de mirar-se als ulls s'adonen que trencar va ser un error. S'abracen i es prometen amor etern. Però la Mari pateix pel Xevi: no acaba de creure's que s'hagi adonat tan de pressa que és a ella qui estima i no a la Grmpf. El Xevi insisteix que sí, que és a ella a qui estima, i per demostrar-l'hi torna a casa quan calcula que la Grmpf no hi és; fa la maleta i li deixa una nota, on li diu què passa i n'hi presenta excuses. Quan la Grmpf arriba a casa, veu la nota i es desespera. Que imbècil ha estat de no cedir a la proposta del Pti Obre una ampolla de vodka; se la pren sencera. això li fa agafar coratge. Truca al Pti, li diu que s'hi ha repensat i que l'estima.
A l'altra banda del fil, el silenci. Per fi, el Pti s'escura la gola i parla. Li explica que la declararció arriba tard perquè, quan ella li ha dit que no , de tan desmuntat com etava ha iniciat de seguida el procés de denigració, i com que és ràpid, a aquestes hores del vespre ha ha destruït la bona opinió que en tenia i ha transformat del tot l'amor que fins aquesta tarda sentia per ella. Ara només sent odi, un odi intens que li permet engegar-la sense contemplacions i penjar. Amb l'auricular a la mà, la Grmpf plora, i de seguida li ve febre: de cop està a trenta-nou graus i dues dècimes. L'endemà no va a la feina. Aquella mateixa tarda, precedit per un ram de flors apareix el Toni, un company de despatx que ha vingut a interessar-se per la seva salut, per si necessita res. La Grmpf s'adona que darrere d'aquell interès i d'aquell munt de flors hi ha una espurna d'amor. Però no és el moment. Ella, ara, només pot pensar en el Xevi, fins que la ferida se cicatritzi.
La ferida se cicatritza, la Grmpf es refà i tot i el Toni insisteix: la treu a passejar, la du a sopar, van al cine. Ell voldria arribar a més, però ella li deixa clar des del principi que seran bons amics i prou. El Toni s'hi conforma. S'hi conforma perquè és comprensiu. Comprèn que els sentiments de la Grmpf són encara flèbils i no s'hi pot jugar. Cada dissabte, de tornada del cine o del restaurant, la deixa a la porta de casa i s'acomiaden amb un petó a la galta. Fins que un dia el Toni coneix a l'Anni. És allò que se'n diu amor a primera vista. S'enrotllen immediatament i el Toni deixa de veure la Grmpf. La Grmpf, molesta, decideix que el Toni ja no surt amb ella perquè l'únic que volia era anar-se-n'hi al llit i com que no se n'hi anaven deixa de voler sortir amb ella. Aquesta n'és la prova: com que no és una dona fàcil, acaba amb la hipocresia dels sopars, les sortides al cine i auqella frase que deia sempre: "No em fa res. Entenc que encara estiguis dolguda pel Xevi; no me molesta gens que no anem al llit. DE debò" Hipòcrita. Com a revenja, la Grmpf se'n va a un bar i es fica al llit amb el primer que troba, un escocès anomenta Eric, que acaba d'arriba d'Aberdeen i pensa quedar-se una setmana, per treure's del cap a una noia anomenada Fiona.

Gracias a David y Martí, mi fuente de links

miércoles, 17 de octubre de 2007

es perar

"Soy una gran bola parlante, hablando de cosas que no existen o que quizás existen: es imposible saberlo, la cuestión no es ésa."
"El innombrable", Samuel Beckett

Esperar. Perder los papeles y dejar de ser para empezar a perar. Lo que pasa es que aunque yo no soy un peral tampoco doy higos. Así que nada, que es mentira y que nos han engañado: los gatos cojos existen, lo difícil es encontrar a uno que se ría.

martes, 9 de octubre de 2007

Me pregunto si dos ejemplos cuentan como evidencia

Pasando hoy por la Plaza España de Barcelona me he dado cuenta de que en realidad era como estar paseando por la Plaza España sabadellense. Una rotonda horrible e infinita que solamente sirve para que te suspendan en tu examen de Autoescuela. Yo no sé si es una casualidad pero se podrían sacar muchas conclusiones suicidas del hecho que las plazas infierno lleven ese nombre. ¿Cómo sera la plaza España de Olot? ¿Y la de Reus? Lo que está claro es que la de Sevilla es bastante majica...

jueves, 4 de octubre de 2007

miércoles, 3 de octubre de 2007

- Tengo que decirte una cosa...
+ Dime...
- ....Ayer vi a Belén besarse con alguien en su portal...
+ H
- Di algo.... Lo siento... Dime... ¿Qué piensas hacer?
+ ¿Qué voy a hacer? Destruir el portal.